Entre 1919 i 1920, Prudenci Bertrana escrigué per a La Nova Catalunya (1908–1932, 1942–1959), revista política i cultural editada per un grup de membres del Centre Català de L’Havana. L’anàlisi dels textos publicats en el marc d’aquesta col·laboració, desconeguts a Catalunya, i la seva comparació amb altres materials apareguts a revistes i diaris de l’àmbit català durant el mateix període, pot esclarir la veritable significació de la relació que l’escriptor gironí va mantenir amb els catalans de Cuba. La recerca els resultats de la qual s’exposen en aquest article, parteix de la hipòtesi que Prudenci Bertrana trobà a la revista La Nova Catalunya un espai d’expressió diferent, cultural i políticament, dels del seu entorn barceloní, i l’aprofità per exposar-hi nous temes i punts de vista. La comprovació d’aquesta hipòtesi podria donar suport a l’afirmació que el periodisme no fou un mer mitjà de subsistència per a l’escriptor, sinó que també constituí un espai d'expressió literària, afí amb la realització professional de la figura de l'escriptor-periodista. S’ha realitzat una anàlisi comparativa dels discursos i temàtiques de textos periodístics de Prudenci Bertrana, publicats a L’Havana i a capçaleres barcelonines. Encara no existeix un inventari complet de la producció periodística de l’escriptor, tasca a la qual pot contribuir aquesta investigació.